1. Són objecte d'indemnització, per l'autoritat competent, d'acord amb els barems aprovats oficialment i de la manera i amb les condicions establertes per reglament:
a) El sacrifici obligatori dels animals i, si escau, la destrucció dels mitjans de producció que es considerin contaminats.
b) Els animals que es morin per causa directa després d'haver estat sotmesos a tractaments o manipulacions preventius o amb finalitats de diagnosi, i, en general, els que s'hagin mort en el context de les mesures de prevenció o lluita contra una malaltia com a conseqüència de l'execució d'actuacions imposades per l'autoritat competent.
c) Els avortaments, les incapacitats productives permanents i les vicissituds anàlogues sempre que es demostri i s'estableixi la relació de causa amb el tractament aplicat.
2. El propietari dels animals o dels mitjans de producció, per a tenir dret a la indemnització, ha d'haver complert la normativa de sanitat animal aplicable en cada cas.
3. Si s'estableix una indemnització per al propietari dels animals, aquest ha de compensar l'integrat de manera proporcional als dies d'estada dels animals a l'explotació i, si escau, de manera proporcional als altres perjudicis derivats de la situació que ha donat lloc a la indemnització.