1. El dret al violari s'extingeix per les causes següents:
a) La mort de les persones amb relació a la vida de les quals s'havia constituït, excepte si el deutor ha estat condemnat per sentència ferma pel fet d'haver participat a causar-ne la mort. En aquest cas, sens perjudici de la responsabilitat civil exigible, subsisteix íntegre el dret del beneficiari o els seus successors a percebre la pensió, fins que la persona sobre la vida de la qual es va constituir el violari hagués arribat a l'edat de noranta anys.
b) La redempció, que pot tenir efecte, a voluntat del pagador de la pensió si està al corrent del pagament de les pensions vençudes, amb la restitució íntegra del capital. La restitució es fa al constituent o als seus hereus, llevat que s'hagi pactat a favor del beneficiari o d'una altra persona. La redempció s'ha de formalitzar en una escriptura pública.
2. És nul el violari constituït sobre la vida d'una persona morta en la data de l'atorgament o que pateixi una malaltia que li causi la mort en els dos mesos següents a la data de la constitució.