1. Es pot constituir una hipoteca immobiliària per a assegurar a l'ajuntament o a l'òrgan actuantl'obligació d'urbanitzar que tenen els promotors dels plans d'iniciativa particular.
2. La hipoteca en garantia de l’obligació d’urbanitzar que han de constituir els promotors de plansurbanístics d’iniciativa particular, d’acord amb la legislació urbanística, es pot constituir unilateralment iresta pendent d’ésser acceptada per l’administració actuant com a hipoteca de màxim.
3. La hipoteca es pot pactar amb la clàusula de posposició automàtica a qualsevol altra que esconstitueixi en garantia de préstecs o crèdits destinats a finançar les obres d'urbanització o d'edificaciósi s'acredita de manera objectivament suficient aquesta circumstància, o bé es pot pactar en la mateixaescriptura de constitució de la hipoteca que s'anteposa i notificar fefaentment aquesta escriptura al'administració actuant.
4. La hipoteca es cancel·la per mitjà d'un certificat expedit per l'administració actuant que acrediti elcompliment dels requisits que estableix la legislació urbanística. Si una entitat urbanística col·laboradorase subroga en les obligacions dels promotors, la hipoteca solament es pot cancel·lar si aquesta entitatconstitueix una altra garantia a satisfacció de l'ajuntament o de l'òrgan actuant.
5. Si el projecte de reparcel·lació o distribució equitativa té per objecte l'execució d'una unitat compresaen l'àmbit territorial d'un pla d'ordenació d'iniciativa particular, l'aprovació definitiva del projecte en elqual es fa constar que les finques resultants s'afecten al pagament del saldo de la liquidació de les despeses d'urbanització i de les altres despeses del projecte o que s'ha constituït una garantia suficientde l'obligació d'urbanitzar davant de l'òrgan actuant implica la cancel·lació de la hipoteca constituïdapels promotors del pla d'iniciativa particular en garantia de les obres d'urbanització.
6. No cal afectar les finques del projecte al pagament del saldo de la liquidació definitiva si una hipotecaacceptada per l'ajuntament o l'òrgan actuant en l'expedient de compensació o reparcel·lació garanteix elpagament de les despeses d'urbanització i les altres despeses del projecte. Disposicions transitòries Disposició transitòria Primera Revocació de donacions La revocació de les donacions fetes abans de l'entrada en vigor d'aquest llibre es regeix per les normesd'aquest, que també s'apliquen a les donacions fetes amb clàusula de reversió i amb reserva de lafacultat de disposar. Disposició transitòria Segona Usucapió La usucapió iniciada abans de l'entrada en vigor d'aquest llibre es regeix per les normes d'aquest, llevatdels terminis, que són els que establia l'article 342 de la Compilació del dret civil de Catalunya. Noobstant això, si la usucapió s'havia de consumar més enllà del temps per a usucapir que estableix aquestcodi, se li apliquen els terminis que fixa aquest, que comencen a comptar a partir de l'entrada en vigord'aquest llibre. Disposició transitòria Tercera Règim de l'accessió Els efectes de l'accessió que resulten d'actes fets abans de l'entrada en vigor d'aquest llibre es regeixenper les normes d'aquest, llevat que les opcions que estableix la Llei 25/2001, del 31 de desembre, del'accessió i l'ocupació, s'hagin efectuat fefaentment o que l'acció judicial s'hagi interposat abans del'entrada en vigor d'aquest llibre, cas en el qual es regeixen per la legislació que la regulava. Disposició transitòria Quarta Accions reivindicatòria i negatòria
1. L'acció reivindicatòria nascuda i no exercida abans de l'entrada en vigor d'aquest llibre subsisteix siqui no és propietari del bé en manté la possessió, amb l'abast i en els termes que li reconeixia lalegislació anterior, però subjecta al que estableix aquest codi pel que fa a l'exercici, la durada i elprocediment.
2. L'acció negatòria nascuda i no exercida abans de l'entrada en vigor d'aquest llibre subsisteix si esmanté la pertorbació, amb l'abast i en els termes que li reconeixia la Llei 13/1990, del 9 de juliol, del'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge, però subjecta al que estableixaquest codi pel que fa a l'exercici, la durada i el procediment. Disposició transitòria Cinquena Situacions de comunitat Les situacions de comunitat constituïdes abans de l'entrada en vigor d'aquest llibre es regeixeníntegrament per les normes d'aquest, fins i tot pel que fa a l'administració i al procediment de divisió. Disposició transitòria Sisena Règim de la propietat horitzontal
1. Els edificis i els conjunts establerts en règim de propietat horitzontal abans de l'entrada en vigord'aquest llibre es regeixen íntegrament per les normes d'aquest, que, a partir de la seva entrada envigor, s'apliquen amb preferència a les normes de comunitat o els estatuts que les regien, fins i tot siconsten inscrites, sense que sigui necessari cap acte d'adaptació específica.
2. La junta de propietaris, sens perjudici del que estableix l'apartat 1, ha d'adaptar els estatuts i, si escau, el títol de constitució a aquest codi si ho demana una desena part dels propietaris. Per a adoptar l'acordque correspon, és suficient la majoria de les quotes en primera convocatòria i la majoria de les quotesdels presents o representats en segona convocatòria. Si l'adaptació que es proposa no assoleix lamajoria necessària, qualsevol dels propietaris que l'ha proposada pot demanar a l'autoritat judicial queobligui la comunitat a fer l'adaptació. L'autoritat judicial ha de dictar una resolució, en tots els casos, amb imposició de les costes. Disposició transitòria Setena Propietats horitzontals per parcel·les preexistents
1. Les propietats horitzontals per parcel·les existents abans de l'entrada en vigor d'aquest llibre s'han deconstituir d'acord amb les normes del títol cinquè. Una vegada transcorregut el termini de cinc anys, qualsevol propietari o propietària pot demanar judicialment l'atorgament del títol.
2. Per a l'atorgament del títol, és suficient el vot favorable dels propietaris que representin dues terceresparts del total de les parcel·les concernides, però cal aportar la llicència de l'ajuntament del termemunicipal on està situada la urbanització, o bé acreditar que s'ha sol·licitat amb més de tres mesosd'anticipació respecte a l'atorgament de l'escriptura.
3. Les parcel·les o els elements privatius es poden descriure simplement fent referència a la descripcióque consta en el Registre de la Propietat, assenyalant el número que els correspon en la urbanització, les dades registrals de cada una i, si escau, la referència cadastral, i també, si escau, els elementsprivatius destinats a l'aprofitament exclusiu de determinats propietaris.
4. La descripció dels elements comuns ha d'especificar els vials, els espais, les zones verdes i les obresd'infraestructura comunes que tingui la propietat horitzontal per parcel·les, sense que siguiimprescindible que hi consti la superfície ni la longitud dels carrers, els vials i les zones verdes.
5. S'ha d'acompanyar el títol de constitució, que s'atorga d'acord amb l'article 553-57, del plànolactualitzat de les finques que integren la propietat horitzontal per parcel·les i de les finques ocupadespels elements comuns. Si els vials han passat al domini públic, el règim de comunitat es pot constituirfins i tot si els propietaris d'un nombre no superior al 20% de les parcel·les concernides no s'hi integren.
6. Perquè les modificacions que provenen de l'adaptació del títol de constitució o de l'atorgament d'unnou títol, si escau, constin en el Registre de la Propietat, s'ha d'obrir un foli separat i independent per ala urbanització en conjunt i s'ha de fer una referència amb una nota marginal a cadascuna de les inscripcions de les finques privatives, en la qual s'ha de fer constar la quota que li correspon, d'acordamb l'article 553-5 8.
7. Les associacions de propietaris constituïdes legalment tenen la consideració de propietaris si els bénsque gestionen són de llur propietat i llurs béns tenen la qualificació que resulta de la titularitat i ladestinació que estableix el títol. Els òrgans de govern d'aquestes associacions estan legitimats per apromoure i gestionar el procés de constitució de la propietat horitzontal per parcel·les.
8. La propietat dels béns correspon particularment als membres de les associacions de propietarisd'acord amb les normes civils si els dits béns no són patrimoni de l'associació o si aquesta no estàconstituïda legalment.
9. L'atorgament del títol de constitució no permet ni comporta en cap cas la regularització de situacionsurbanísticament irregulars i no comporta necessàriament l'extinció de les associacions de propietaris. Disposició transitòria Vuitena Mitgeria de càrrega Les parets de càrrega que tenien la consideració de mitgeres abans del 8 d'agost de 1990 es continuenregint per la legislació anterior a aquella data mentre es conservin, encara que no s'hagi fet ús del dretde càrrega, fins que hagin transcorregut deu anys des de l'entrada en vigor d'aquest llibre. Disposició transitòria Novena Drets d'usdefruit, d'ús i d'habitació
1. Els usdefruits constituïts a títol gratuït abans de l'entrada en vigor d'aquest llibre es regeixeníntegrament per les normes d'aquest a partir del dia en què entra en vigor.
2. Els usdefruits constituïts a títol onerós abans de l'entrada en vigor d'aquest llibre es regeixen per lalegislació anterior si els usufructuaris i els nus propietaris no pacten una altra cosa. Disposició transitòria Desena Drets d'aprofitament parcial Els drets d'aprofitament parcial existents en el moment de l'entrada en vigor d'aquest llibre es regeixenper les normes d'aquest. No obstant això, el termini de redempció que estableix l'article 563-3 escompta a partir de la dita entrada en vigor. Disposició transitòria Onzena Drets de superfície Els drets de superfície constituïts sobre finques situades a Catalunya abans de l'entrada en vigord'aquest codi es regeixen per la legislació anterior que els era aplicable. Disposició transitòria Dotzena L'acreditació d'existència i el règim jurídic de la rabassa morta
1. S'entén per rabassa morta el contracte en virtut del qual els propietaris del sòl en cedeixen l'ús per aplantar-hi vinya pel temps que visquin els primers ceps plantats, en canvi d'una renda o pensió anual acàrrec dels cessionaris, en fruits o en diners.
2. Els titulars d'una rabassa morta inscrita en el Registre de la Propietat abans del 18 d'abril de 2002n'han d'acreditar la vigència abans del 18 d'abril de 2007, la qual cosa s'ha de fer constar en una notamarginal.
3. La rabassa morta s'acredita per mitjà d'una sol·licitud signada pel seu titular registral, adreçada alRegistre de la Propietat on està inscrita, en la qual s'han d'identificar la rabassa morta i la finca sobre laqual recau i s'ha de sol·licitar la nota marginal.
4. La rabassa morta s'extingeix una vegada transcorregut el termini que estableix l'apartat 1 sense quese n'hagi fet constar la vigència i es pot cancel·lar per caducitat, a petició dels titulars de la propietat, d'acord amb el que estableix la legislació hipotecària i sense que calgui tramitar l'expedient d'alliberament de càrregues.
5. Les rabasses mortes constituïdes abans de l'entrada en vigor de la Llei 22/2001, del 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisició voluntària o preferent, que continuïnvigents s'han de regir, mentre subsisteixin, per les normes següents:
a) La rabassa morta s'extingeix al cap de cinquanta anys de la concessió, si no es va pactar un terminidiferent, o per la mort dels primers ceps, o perquè dues terceres parts dels ceps plantats no donen fruit.
b) Els cessionaris o els rabassaires poden fer tanys i murgons durant el temps que duri el contracte.
c) El contracte no perd el seu caràcter pel fet que els cessionaris facin altres plantacions en el terrenyconcedit, sempre que la vinya sigui l'objecte principal de la plantació.
d) Els cessionaris poden transmetre lliurement llur dret a títol onerós o gratuït, però no es poden dividirl'ús de la finca sense que ho hagin consentit els propietaris.
e) Els cedents i els cessionaris, en les alienacions a títol onerós, tenen recíprocament els drets de tanteigi retracte, d'acord amb el que aquest codi estableix per al cens emfitèutic, i tenen l'obligació de donar-sel'avís previ que aquest codi estableix per al tanteig.
f) Els cessionaris poden dimitir i retornar la finca als cedents quan els convingui, cas en el qual han depagar els deterioraments que hi hagin causat.
g) En el moment de l'extinció del contracte, els cessionaris no tenen dret a les millores que haginintroduït en la finca si són necessàries o s'han fet en compliment del que es va pactar.
h) Els cessionaris no tenen dret que els paguin les millores útils i voluntàries si les han fetes sense que elpropietari o propietària del terreny els n'hagi donat per escrit el consentiment per mitjà del quals'obligava a pagar-les. Si s'han fet amb el dit consentiment, les millores s'han de pagar d'acord amb elvalor que tinguin en el moment de la devolució de la finca.
i) El cedent o la cedent pot fer ús de l'acció de desnonament si ha vençut el termini del contracte.
j) No es poden desnonar els cessionaris, una vegada vençut el termini de cinquanta anys o el pactat perles parts, si continuen tenint l'ús i l'aprofitament de la finca amb el consentiment tàcit dels cedents permés de tres mesos i aquests no els donen l'avís previ amb un any d'antelació. Disposició transitòria Tretzena Extinció i cancel·lació dels censos anteriors a 1990
1. Els censos constituïts abans del 16 d'abril de 1990, siguin de la classe que siguin, els titulars dels qualsno en van acreditar la vigència d'acord amb les disposicions transitòries primera o tercera de la Llei6/1990, del 16 de març, dels censos, s'extingeixen i es poden cancel·lar a simple petició dels propietarisde la finca gravada, d'acord amb el que estableix la legislació hipotecària i sense que calgui tramitarl'expedient d'alliberament de càrregues.
2. No es poden fer assentaments registrals relatius als censos constituïts abans del 16 d'abril de 1990 lavigència dels quals estigui acreditada, si afecten diverses finques, fins que s'inscrigui l'escriptura dedivisió, atorgada de la manera i amb el termini que estableix la disposició transitòria primera de la Llei6/ 1 9 9
0. Si l'escriptura de divisió no s'inscriu en el termini d'un any comptat des de l'entrada en vigord'aquest llibre, els censos s'extingeixen i es poden cancel·lar d'acord amb el que estableix l'apartat 1. Disposició transitòria Catorzena Redempció dels censos constituïts d'acord amb la legislació anterior a la Llei 6/1990 [No vigent] Disposició transitòria Quinzena Terminis d'usucapió i de prescripció de censos, lluïsmes i pensions
1. Les normes del capítol cinquè del títol sisè que regulen els terminis per a la usucapió i la prescripcióde censos, pensions i lluïsmes s'apliquen a tots els censos, siguin de la classe que siguin i siguin quinessiguin la data de constitució i la normativa aplicable.
2. El termini per a la prescripció o la usucapió que estableix aquest codi comença a comptar des delmoment en què entra en vigor aquest llibre. No obstant això, si el termini que establia la regulacióanterior, tot i ésser més llarg, venç abans que el termini que estableix aquest codi, la prescripció esconsuma quan venç el termini que establia la regulació anterior. Disposició transitòria Setzena Drets de servitud Les servituds constituïdes abans de l'entrada en vigor d'aquest llibre es regeixen per les normesd'aquest a partir del dia en què entra en vigor. Disposició transitòria Dissetena Drets de vol
1. Els drets de vol i les reserves per a edificar constituïts sobre finques situades a Catalunya abans del'entrada en vigor d'aquest llibre es regeixen per la legislació anterior que els era aplicable, però els sónaplicables les causes d'extinció que estableix l'article 567-6.
2. Els drets de vol constituïts per un termini indefinit o superior a trenta anys s'extingeixen una vegadatranscorreguts trenta anys comptats des de l'entrada en vigor d'aquest llibre. No obstant això, si eltermini convingut, tot i ser més llarg, s'exhaureix abans que hagin transcorregut els trenta anyscomptats des de l'entrada en vigor d'aquest llibre, s'extingeixen quan ha transcorregut el termini pactat, sens perjudici, si escau, del que estableix l'article 567-6.
1. a. Disposició transitòria Divuitena Drets d'adquisició preferent Els drets voluntaris d'adquisició preferent constituïts sobre béns situats a Catalunya abans de l'entradaen vigor d'aquest llibre es regeixen per la legislació anterior que els era aplicable. No obstant això, els ésaplicable el que estableix l'article 568-12. Disposició transitòria Dinovena Retractes legals L'acció per a exercir els retractes legals que estableix aquest codi solament és aplicable a les transmissions fetes després que hagi entrat en vigor aquest llibre. Disposició transitòria Vintena Drets de garantia Els drets reals de garantia constituïts sobre béns situats a Catalunya abans de l'entrada en vigord'aquesta llei es regeixen íntegrament per la legislació anterior que els era aplicable. Disposició transitòria Vint-i-unena Aplicació de l'article 565-11.5 L'article 565-11.5 del Codi civil de Catalunya s'aplica a tots els censos, qualsevol que en sigui la data deconstitució. El còmput del termini s'inicia en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei. Disposició transitòria Vint-i-dosena Redempció dels censos constituïts d'acord amb la legislació anterior a la Llei 6/1990
1. Tots els censos, siguin de la classe que siguin, excepte els vitalicis, constituïts d'acord amb la legislacióanterior a la Llei 6/1990, dels quals s'hagi acreditat la vigència, poden ésser extingits pel censatarimitjançant la redempció, siguin quines siguin les condicions pactades en el títol de constitució.
2. Les normes de redempció dels censos són les següents:
a) La redempció ha de comprendre necessàriament la pensió i els altres drets inherents al cens.
b) La redempció s'ha de formalitzar en escriptura pública. L'atorgament és dut a terme pel censatari deforma unilateral, d'acord amb el que estableixen les lletres c, d, e, f, g i h, sens perjudici que pugui ésserformalitzada pel censatari i el censalista de mutu acord.
c) Al censalista li correspon com a preu de la redempció la quantitat que resulta de calcular l'1% del valorcadastral de la finca en el moment en què es fa la redempció, i un 1% addicional, si consta inscrit en elRegistre de la Propietat el dret de lluïsme. Si no es coneix el valor cadastral, es pren com a valor de lafinca el que consta en la inscripció registral de la darrera transmissió, degudament actualitzat ambl'índex general de preus de consum.
d) L'import de la redempció se satisfà en diners i al comptat o mitjançant el dipòsit notarial a disposiciódel censalista. Les despeses de la redempció són a càrrec del censatari.
e) No tenen eficàcia, als efectes d'impedir la redempció del cens, l'existència de possibles impagamentsde les pensions, dels lluïsmes o d'altres drets meritats, inherents al domini.
f) L'escriptura pública de redempció ha de declarar l'extinció del cens i fer constar, si és el cas, el dipòsitnotarial de l'import a disposició de les persones titulars. Així mateix, ha d'incorporar la certificacióregistral de la finca sobre la qual recau el dret de cens i la certificació cadastral descriptiva i gràfica de lafinca amb el seu valor cadastral. La certificació registral ha de contenir les característiques del cens, dellluïsme i d'altres drets inherents, el valor de l'immoble en la darrera transmissió i la data d'aquesta, els domicilis dels censalistes i, si n'hi ha, de les persones titulars dels dominis mitjans, si consten en elRegistre de la Propietat, als efectes de la notificació. Si els domicilis no són coneguts cal fer constaraquesta circumstància en l'escriptura pública de redempció.
g) El censatari ha de notificar notarialment la redempció al censalista i, si n'hi ha, als titulars dels dominismitjans, en llurs domicilis, en el termini de cinc dies a comptar de l'atorgament de l'escriptura pública. Sila notificació és infructuosa o els domicilis no són coneguts, el registrador cancel·la el cens i publica unedicte que anunciï durant tres mesos la redempció al tauler d'anuncis de l'ajuntament del termemunicipal on radiqui la finca.
h) L'import de la redempció del cens i de l'extinció del lluïsme i d'altres drets inherents al domini s'ha dedistribuir de la manera següent: Primer. Si el domini directe és únic, el total de l'import correspon al seu titular. Segon. Si hi ha un domini directe i un domini mitjà, els seus titulars n'han de percebre una quarta part itres quartes parts, respectivament. Tercer. Si hi concorren un domini directe i dos de mitjans, el titular del segon mitjà ha de cobrar duesquartes parts i el titular de l'altre mitjà i el del directe, una quarta part cadascun. Disposició Derogatòria Es deroguen les normes següents:
a) Els articles 277, 329, 340, 341 i 342 del Decret legislatiu 1/1984, del 19 de juliol, pel qual s'aprova eltext refós de la Compilació del dret civil de Catalunya.
b) La Llei 6/1990, del 16 de març, dels censos.
c) La Llei 13/1990, del 8 de juliol, de l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions deveïnatge.
d) La Llei 13/2000, del 20 de novembre, de regulació dels drets d'usdefruit, ús i habitació.
e) La Llei 22/2001, del 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d'adquisicióvoluntària o preferent.
f) La Llei 25/2001, del 31 de desembre, de l'accessió i l'ocupació.
g) La Llei 19/2002, del 5 de juliol, de drets reals de garantia. Disposició Final Entrada en vigor Aquesta llei entra en vigor l'1 de juliol de 2006. Afectacions passives (199)