1. Les normes que estableixen els articles 569-14, 569-15 i 569-19.1 pel que fa a les obligacionsgarantibles amb penyora, a la pluralitat i la indivisibilitat de garanties anticrètiques i a la facultat dels creditors de negar-se a restituir la finca fins que se'ls pagui totalment el crèdit garantit, són aplicables aldret real d'anticresi en allò que sigui compatible amb la naturalesa d'aquest dret.
2. El crèdit, si hi ha més d'una finca gravada, s'ha de distribuir necessàriament entre aquestes finquesper a determinar la part que en garanteix cadascuna.
3. Els creditors i els propietaris, si la finca gravada se segrega o es divideix, poden convenir, en unaescriptura pública, la part del crèdit que garanteix cadascuna de les finques resultants. Si no ho fan, les finques resultants continuen garantint el crèdit de manera solidària.
4. Els titulars del dret d'anticresi, durant la retenció, han d'administrar el bé amb la diligència necessàriaper a obtenir-ne el màxim rendiment possible i conservar-lo en bon estat d'acord amb la sevanaturalesa, i tenen dret a fer seus els rendiments nets per a aplicar-los al pagament de l'obligaciógarantida i, si escau, dels seus interessos. Els propietaris de la finca gravada poden exigir als creditors oa la tercera persona que la posseeixen la rendició anual de comptes de llur gestió.