1. El testament s'ha de redactar en la llengua oficial a Catalunya que esculli l'atorgant.
2. Es pot testar en una llengua no oficial a Catalunya si el notari autoritzant la coneix o, si no la coneix, en presència i amb la intervenció d'un intèrpret, no necessàriament oficial, designat de comú acord pel testador i el notari. L'acord en la designació de l'intèrpret es presumeix pel sol fet de l'atorgament del testament.
3. En el cas de l'apartat 2, el testament s'ha de redactar en la llengua oficial a Catalunya que esculli l'atorgant i, si aquest ho sol·licita, a més, en la llengua no oficial de què es tracti. L'intèrpret que hi ha intervingut l'ha de signar.