1. El dret a llegítima neix en el moment de la mort del causant. Abans d'aquest moment no es pot embargar per deutes dels presumptes legitimaris.
2. Es presumeix que la llegítima és acceptada mentre no s'hi renuncia d'una manera expressa, pura i simple.
3. El dret a percebre la llegítima es transmet als hereus del legitimari, excepte en el cas que regula l'article 451-25.2.