1. La nul·litat del matrimoni, la separació matrimonial i el divorci, o bé l'extinció d'una parella estable, de qualsevol dels atorgants no altera l'eficàcia dels pactes successoris, llevat que s'hagi pactat una altra cosa.
2. Com a excepció al que estableix l’apartat 1, els heretaments o les atribucions particulars fetes a favor del cònjuge o del convivent en parella estable, o dels parents d’aquests, esdevenen ineficaços en els supòsits que regula l’article 422-13.1, 2 i 4, llevat que s’hagi convingut el contrari o que això resulti del context del pacte.