1. El legatari que accepta expressament o tàcitament el llegat consolida la seva adquisició, però si el repudia s'entén que no li ha estat deferit, i l'objecte del llegat queda absorbit en l'herència o el patrimoni de la persona gravada, llevat que actuï la substitució vulgar o el dret d'acréixer.
2. El legatari no pot acceptar ni repudiar el llegat mentre no coneix que s'ha produït la delació a favor seu. L'acceptació parcial del llegat comporta la seva acceptació total.
3. L'acceptació i la repudiació dels llegats són irrevocables, però, si el mateix objecte del llegat ha estat atribuït a qui l'ha repudiat per qualsevol altra disposició d'última voluntat subsistent que ignorava, aquest el pot acceptar posteriorment.
4. El legatari afavorit amb dos llegats pot acceptar-ne un i repudiar l'altre, encara que estiguin ordenats en la mateixa clàusula, llevat que el llegat repudiat sigui onerós o que el causant hagi disposat una altra cosa.
5. Cada col·legatari pot acceptar o repudiar la seva part en el llegat, amb independència dels altres.
6. L'hereu afavorit amb un llegat pot acceptar l'herència i repudiar el llegat, i inversament.
7. Els interessats en la repudiació d'un llegat poden exercir respecte al legatari el dret que els atribueix l'article 461-12.2.
8. Les qüestions que aquest capítol no regula es regeixen per les disposicions sobre acceptació i repudiació de l'herència, si ho permet la naturalesa del llegat.