1. L'exercici de les funcions de protecció és un deure i té caràcter personalíssim. Només se n'admet l'excusa en els casos a què fa referència l'article 222-18.
2. Les persones titulars de les funcions de protecció només poden atorgar poders especials per a actes concrets o per a diversos actes de la mateixa naturalesa o referits a la mateixa activitat econòmica.