1. La crida a una successió o la transmissió de drets a favor d’una persona que depenen del fet que hagi sobreviscut a una altra només tenen lloc si es prova aquesta supervivència. En cas contrari, es considera que s’han mort alhora i no hi ha successió o transmissió de drets entre aquestes persones.
2. Sens perjudici del que estableix l’apartat 1, es considera que s’han mort alhora quan hi ha unitat de causa o de circumstància que motiven les defuncions i entre ambdues morts han transcorregut menys de setantadues hores.