1. Cadascun dels cònjuges té l'administració i la lliure disposició dels seus béns privatius dins dels límits que estableix la llei.
2. Dels deutes contrets per qualsevol dels cònjuges, per raó de la tinença i l'administració dels béns privatius, en responen aquests. Si els béns privatius són insuficients, el creditor pot demanar l'embargament de béns comuns, que ha d'ésser notificat a l'altre cònjuge, el qual pot exigir la dissolució de la comunitat i que l'embargament tingui lloc sobre la meitat corresponent al cònjuge deutor.