La interrupció de la prescripció determina que comenci a córrer de nou i completament el termini, que es torna a computar de la manera següent:
a) En cas d’exercici extrajudicial de la pretensió, des del moment en què l’acte d’interrupció esdevingui eficaç.
b) En cas d’exercici judicial de la pretensió, des del moment en què la sentència o la resolució que posa fi al procediment esdevinguin fermes, o, si aquell no ha prosperat per defecte processal, des del mateix moment de l’exercici de l’acció amb què s’exigeix la pretensió.
c) En cas d’arbitratge, des del moment en què es dicti el laude, des del desistiment del procediment arbitral o des de la finalització d’aquest per les altres causes que estableix la llei.
d) En cas de reconeixement del dret al qual es vincula la pretensió i en cas de renúncia a la prescripció en curs, des del moment en què esdevinguin eficaços.